Gioachino Rossini fou un dels compositors més reconeguts i més admirats en vida. La preponderància de la seva producció musical en el món de l’òpera, va fer que el gran públic i més concretament la classe social emergent, la burgesia, fessin d’ell un ídol. No obstant això, Rossini, ja consagrat amb trenta-set anys, el 1829, decidí abandonar la composició i retirar-se a Itàlia.

El 1863, amb setanta i un any, Rossini va acabar una obra “singular”, en la qual desplega tot el seu talent i tanca la seva contribució al món de la composició; una missa que titulà “Petite Messe Solennelle” per a solistes, cor, dos pianos i harmònium. El compositor a la seva maduresa deixà així el seu legat per a la posteritat: tot el seu enginy, talent i inspiració estan plasmats en aquesta obra que ell mateix va qualificar de “pobra i insignificant”.

“Senyor Déu meu: Aquí tens acabada aquesta pobra i insignificant missa. El que jo acab de fer és música sagrada o és música celestial? Tu saps bé que jo he nascut per a l’òpera bufa. Un poc de ciència, un poc de cor, això és tot. Siguis, doncs beneït i concedeix-me el Paradís. Passy, 1863”.

La Fundació Studium Aureum ofereix aquesta obra en la versió basada en els originals dels manuscrits.

Violeta Alarcón, soprano

Marta Infante, mezzo-soprano

Antonio Aragón, tenor

Jorge Tello, baix

Noemí Dalmau i Jesús López, pianistes

Onofre Morey, Harmònium

Cor Studium

Carles Ponseti Verdaguer, director

...

Gioachino Rossini fue uno de los compositores más reconocidos y admirados en vida. La preponderancia de su producción musical en el mundo de la ópera hizo que el gran público y más concretamente la clase social emergente, la burguesía, hicieran de él un ídolo. Sin embargo, Rossini, ya consagrado con treinta y siete años, en 1829, decidió abandonar la composición y retirarse a Italia.

En 1863, con setenta y un años, Rossini terminó una obra “singular”, en la que despliega todo su talento y cierra su contribución al mundo de la composición; una misa que tituló “Petite Messe Solennelle” para solistas, coro, dos pianos y armonio. El compositor en su madurez dejó así su legado para la posteridad: todo su ingenio, talento e inspiración están plasmados en esta obra que él mismo calificó de “pobre e insignificante”.

"Señor Dios mío: Aquí tienes terminada esta pobre e insignificante misa. ¿Lo que yo acaba de hacer es música sagrada o es música celestial? Tú sabes bien que yo he nacido para la ópera bufa. Un poco de ciencia, un poco de corazón, eso es todo. Seas, pues, bendito y concédeme el Paraíso".

La Fundación Studium Aureum ofrece esta obra en su versión basada en los originales de los manuscritos.